<p><strong>Història del Municipi</strong></p>
Una vila fortificada sempre a terra de frontera
Entre cultures, reis, regnes i faccions… els capritxos de la història han fet que Mora de Rubielos sigui sempre una terra de frontera. Així, segle rere segle, es va forjar el caràcter d’aquesta vila monumental.
El territori de Mora va ser definitivament conquerit pels aragonesos a finals del segle XII, després de dues dècades de disputes amb el califat almohade. La frontera amb l’islam es va allunyar després de la conquesta de València el 1238. Molts habitants de Mora van participar en aquesta campanya, i Jaume I els va recompensar després amb terres i possessions al nou regne.
Al segle XIV, Aragó i Castella es van enfrontar en la Guerra dels Dos Pedres. Els castellans van ocupar Mora el 1363. L’11 d’abril de 1364, les tropes aragoneses van assetjar la vila per recuperar-la. Els morans, desitjosos de tornar a Aragó, van facilitar l’entrada dels soldats.
Durant la Guerra de Successió Espanyola, Mora va donar suport al candidat Felip de Borbó, contravenint els seus senyors, els Fernández de Heredia. El 1708, després de la seva victòria, Felip V va agrair a Mora el seu suport atorgant-li el títol de Fidelíssima i afegint la Flor de Lis dels Borbons al seu escut.
Durant les Guerres Carlines, Mora, i especialment el seu castell, van ser escenari d’enfrontaments entre els liberals i les tropes del general Cabrera. Al segle XX, la vila es va trobar de nou entre dos bàndols bel·ligerants, aquesta vegada durant la Guerra Civil. Els republicans van fortificar Mora i els seus voltants, el que va fer que Franco decidís assetjar i forçar la fugida dels seus enemics. El conflicte va ser devastador, i la postguerra va veure escaramusses entre els ‘maquis’ amagats a la serra i el règim franquista.