Turicleta
Bogarra
Destinació Destacada

Bogarra

Albacete
Cómo llegar

A la vora del riu del mateix nom, i dominada per l’imponent massa rocosa del Padrastro, la Vila de Bogarra s’ubica en un dels paratges més bells de la Serra del Segura. La seva vega, plena d’arbres fruiters, i els seus carrers antics i costeruts conserven el caràcter serrà d’aquestes terres i conviden a endinsar-se en un passeig tranquil.

1 Rutes Ciclistes
1 estació disponible
On vols llogar la teva bicicleta?

Estacions a Bogarra

Troba les estacions de bicicletes elèctriques disponibles a la ciutat.

Veure-les totes

Sobre Bogarra

Patrimoni

Els carrers de Bogarra, estrets i costeruts, conserven encara un cert regust antic. En un d’ells, al carrer Cítara, hi ha l’Església Parroquial de Nuestra Señora de la Asunción. És un edifici barroc del segle XVIII la torre del qual s’uneix al cos principal mitjançant un arc. De les tres naus que la componen, la central és la més alta. A la capçalera, rectangular i plana, hi ha un interessant retaule barroc, mentre que les capelles laterals allotgen un retaule neoclàssic i un atractiu treball de soldadura de ferro del mestre Quijano.

Els voltants de la població ofereixen un ampli ventall de possibilitats paisatgístiques, històriques i esportives.

L’Atalaia d’Haches, almohade, de quatre plantes i façana del segle XIII, conserva encara part del seu encant. Als seus voltants es va descobrir l'Esfinx d’Haches, que avui s’exposa al museu d’Albacete.

Juntament amb la població, i dominant-la des de les altures, s’eleva el Cerro del Picayo, una massa rocosa imponent que sembla observar totes i cadascuna de les cases. Des del seu cim, al sud de la vila, es practiquen esports com el parapent i l’ala delta. L’aigua, canalitzada pel riu Segura i que acaricia els peus de la població, és la raó de ser d’un dels paratges més bells del municipi: el Batán de Bogarra. Equipat amb infraestructures turístiques, el Batán és un monument al que dona vida a la Serra: l’aigua. És aquesta la que fa que les roques es cobreixin de vegetació verda i imponents masses forestals.

Fauna i Flora

La fauna de Bogarra és molt variada: cabra hispànica, àguiles, mussols, falcons, llúdrigues, talps; però l’espècie més abundant és el senglar. Mamífer esvelt, amb cerres espesses i fosques cobrint tot el cos. El cap allargat acaba en un disc pla i nu anomenat morro. La cua llarga té un floc de pèl a la punta. Presenta ullals forts, més grans en els mascles; els inferiors s’anomenen *naranjas* i els superiors *remolones* o *almohadados*. Els grans mascles poden arribar als 130 kg.

A banda del senglar, també podem observar altres animals autòctons: cabra hispànica, àguiles, mussols, falcons, llúdrigues, talps.

La flora de Bogarra és abundant i rica: pins, pollancres, alzines, ginestes, noguers, oms, figueres, roures. En aquesta zona conviuen diverses espècies vegetals. A les vores del riu Bogarra creixen amb alegria els fruiters de la famosa horta local, envoltats per infinitat de pollancres, noguers i figueres. El pi és també protagonista del paisatge; només cal observar els Montes de la Almenara, on la vista es perd davant la presència d’aquests arbres.

A Bogarra també trobem un Pi Nan Centenari de gran bellesa i autòcton. També destaquen els ametllers, que floreixen a les portes de la primavera i constitueixen una font important d’ingressos per als bogarrencs. El lledoner és també present, cobrint àmpliament els bancals propers i convertint-se després en l’oli tradicional. Gran quantitat d’herbes aromàtiques com espígol, farigola, romaní i sàlvia creixen als camps fèrtils de Bogarra.


Festes

  • Catifes del Corpus Christi: sempre el cap de setmana després del Corpus.
  • Nit de Sant Joan: 24 de juny
  • Festes de Sant Sebastià (encierros): del 20 al 24 d’agost
  • Fogueres de Santa Llúcia: 13 de desembre