Patrimoni
Els carrers de Bogarra, estrets i costeruts, conserven encara un cert regust antic. En un d’ells, al carrer Cítara, hi ha l’Església Parroquial de Nuestra Señora de la Asunción. És un edifici barroc del segle XVIII la torre del qual s’uneix al cos principal mitjançant un arc. De les tres naus que la componen, la central és la més alta. A la capçalera, rectangular i plana, hi ha un interessant retaule barroc, mentre que les capelles laterals allotgen un retaule neoclàssic i un atractiu treball de soldadura de ferro del mestre Quijano.
Els voltants de la població ofereixen un ampli ventall de possibilitats paisatgístiques, històriques i esportives.
L’Atalaia d’Haches, almohade, de quatre plantes i façana del segle XIII, conserva encara part del seu encant. Als seus voltants es va descobrir l'Esfinx d’Haches, que avui s’exposa al museu d’Albacete.
Juntament amb la població, i dominant-la des de les altures, s’eleva el Cerro del Picayo, una massa rocosa imponent que sembla observar totes i cadascuna de les cases. Des del seu cim, al sud de la vila, es practiquen esports com el parapent i l’ala delta. L’aigua, canalitzada pel riu Segura i que acaricia els peus de la població, és la raó de ser d’un dels paratges més bells del municipi: el Batán de Bogarra. Equipat amb infraestructures turístiques, el Batán és un monument al que dona vida a la Serra: l’aigua. És aquesta la que fa que les roques es cobreixin de vegetació verda i imponents masses forestals.