Turicleta
Letur
Destinació Destacada

Letur

Albacete
Cómo llegar

Situada al sud del llit del riu Segura, al qual s’uneix mitjançant el barranc del mateix nom, la vila de Letur ja era considerada al segle XVI com a “alegre i amb molta aigua i frescor”. El passeig pels seus carrers, la contemplació de les seues nombroses fonts o la visita als seus voltants permeten comprovar que avui, gairebé cinc segles després, la població conserva aquestes mateixes característiques.

5 Rutes Ciclistes
1 estació disponible
On vols llogar la teva bicicleta?

Estacions a Letur

Troba les estacions de bicicletes elèctriques disponibles a la ciutat.

Veure-les totes

Sobre Letur

<p><strong>Patrimoni</strong></p>

Letur és un dels pobles més pintorescos de la Serra del Segura, amb un nucli històric La vila s’assenta sobre un penyal rocós, una elevació del terreny; no obstant això, la població també es va establir fora d’aquests límits naturals, formant els barris de l’Era del Rosal, San Antón i Las Eras. Tot el nucli antic conserva un traçat arabomedieval format per carrers estrets amb trams que canvien contínuament de direcció i que convergeixen finalment en un carrer principal, que envolta el nucli antic per desembocar a la plaça.

El sabor morisc del seu nucli urbà ha afavorit la seua declaració com a Monument Històric Artístic, constituint el conjunt musulmà més important i millor conservat de la província d’Albacete. Es tracta d’una xarxa viària laberíntica necessàriament per a vianants. Els edificis són generalment de dues o tres plantes. A les façanes destaquen els arcs de pedra dels accessos, que de vegades formen els famosos «portalicos», ja que dins d’alguns arcs hi havia portals semiinteriors que feien de col·lectors per a diversos habitatges que els compartien.

El plànol de Letur presenta un disseny compacte. Tots els carrers i carrerons es concentren al voltant de la Plaça Major, centre històric on s’alça l’edifici més emblemàtic de la localitat, l’Església de Santa Maria de l’Assumpció, del segle XVI. El seu estil general és gòtic, tot i que la portada és renaixentista. És un temple d’una sola nau dividida en tres trams, reforçada exteriorment per contraforts de secció rectangular amb un esglaó intermedi. Hi ha quatre capelles laterals i la del baptisteri amb pica baptismal del segle XVI (renaixentista). Al costat de l’església es troba l’Ajuntament, construït al segle XVI. No gaire lluny d’allí, en un dels carrers, trobem pintures medievals, úniques a la província d’Albacete.

El passeig pausat pels carrers de Letur, com el carrer de l’Arco, el dels Cárabos, el de l’Atún o el de l’Albayacín, permet gaudir d’un gran nombre d’arcs i portalets de singular bellesa. Destaquem l’Arc de pedra de les Moreres, monument natural, i l’Arc de la Porta del Sol, antiga entrada a la vila que data del segle XII. A causa de la seua situació elevada, Letur disposa de magnífics miradors com el de la Molatica, el dels Molins, el del carrer San Sebastián, el del carrer Llanico Perales i el de l’Artezuela.

<p><strong>Fauna i Flora</strong></p>

A l’hora de referir-nos als recursos naturals de Letur, cal fixar-se en primer lloc en la seua cuidada horta, que podem apreciar mitjançant un camí perimetral de ciment i pedra traçat sobre un antic camí de ferradura que envolta el penyal rocós on s’assenta el poble.

Aquest recorregut es divideix en tres parts: Cantalares, Molatica i Llanico. Durant el trajecte trobem diverses coves, fonts i àrees de descans, destacant el Charco Pataco, que es forma amb el pas del barranc de Letur i és un paratge de gran bellesa amb abundant vegetació. Aquí el barranc augmenta el seu cabal amb un brollador que brolla de les profunditats.

Si som amants de la botànica, podrem apreciar la singularitat de dos arbres: un dels pins més grans de la província i la savina més alta. Per trobar-los, cal desplaçar-se a l’Aldea Fuente la Sabina i, des d’allí, recórrer 6 km per un camí sense asfaltar que ens conduirà a la Umbría del Nevazo, on es troben ambdós arbres.

El pi és un Pi roder o resiner (Pinus pinaster), situat en un vessant amb vegetació arbòria on es localitzen, a més de pins, alzines i matollar arbustiu. Destaca diversos metres per damunt de la resta d’arbres a causa de la seua alçada (18 m). Presenta una capçada enorme, molt aclarida, que deixa veure el complex brancatge que li dóna forma. Té un tronc recte del qual surten branques horitzontals. És visitat sovint per esquirols.

Molt a prop d’aquest pi es troba la Savina Albar – Juniperus thurifera, en una zona arbrada on conviuen alzines de petit port o carrasques, pins negrals i abundant vegetació mediterrània arbustiva. Mesura 16 m i té dos troncs gruixuts que sorgeixen de la base i es ramifiquen de manera múltiple. La capçada és irregular i més ampla a la part superior. Té diversos forats fets per picots per instal·lar-hi els seus nius.

A uns 3 km aproximadament de la Fuente de la Sabina es troba el Viver Forestal anomenat «Las Rejas», que a més de ser utilitzat com a viver i magatzem, també serveix per a la fumigació, la prevenció i l’extinció d’incendis, i disposa d’una pista per a avions.

Pel que fa a la vegetació predominant, destaquem els espartars i pastures, pins, carrasques, llentiscle, savina albar, estepa, romaní i farigola.

Quant a la fauna, podem observar espècies com la guineu, el teixó, la llebre, el conill, l’esquirol i el gat salvatge.

<p><strong>Festes</strong></p>

  • Festes de Sant Antón: 17 de gener
  • Luminàries de Sant Joan: 24 de juny
  • Verge del Carme: 16 de juliol
  • Encierros – Festes de la Verge de l’Assumpció: del 14 al 20 d’agost