Morata de Tajuña

Morata de Tajuña posseeix un patrimoni històric lligat al seu origen romà i al posterior assentament àrab, que va impulsar el desenvolupament agrícola i els sistemes de regadiu. El seu nucli urbà conserva arquitectura popular tradicional, amb cases de labor, cellers i cases-cova.

Destaquen edificis civils com la Casa Mac-Crohon i l'Ajuntament, ambdós del segle XIX, i un notable patrimoni religiós encapçalat per la Iglesia de la Inmaculada Concepción (segle XVI) i diverses ermites dels segles XVI i XVII.

El llegat etnogràfic es completa amb el Museu de la Molineria, antic molí fariner al costat del riu Tajuña, i el seu entorn natural, punt d'inici de la Vía Verde del Tajuña, que reforça el valor cultural i paisatgístic del municipi.

Les festes més destacades de Morata de Tajuña són les Festes Patronals en honor a la Verge de l'Antiga, que se celebren al setembre i combinen actes religiosos, activitats culturals i esdeveniments populars. També són molt rellevants les celebracions de Setmana Santa, declarades d'Interès Turístic Regional, conegudes per la participació de les confraries i la tradició de la Passió Vivent.

Al llarg de l'any se celebren a més altres festes tradicionals i verbenes populars que mantenen vives les costums locals i reforcen la identitat cultural del municipi.

La vega de Morata de Tajuña va ser coneguda antigament com la “Horta de Madrid”, doncs mitjançant el tren que la unia amb la propera capital, es mantenia un flux que feia a la localitat exportadora d'alguns dels millors productes que de la vega s'extreien.

Tomàquets, cebes, pebrots, enciams, cogombres i tots aquells productes que es poden trobar als comerços de la localitat, si provenen de la vega del Tajuña, garanteixen una frescor i sabor que costa de trobar a Madrid. La vega i els voltants de Morata són també coneguts pels seus alls i pel seu oli.

Unit tot això a la canya menor (conills, llebres, perdius, etc), componen un aliño gastronòmic popular basat en la qualitat tant de la matèria primera com la seva factura tradicional.